MEMÒRIA VIVA

TEATRE DE L’OPRIMIT I PODER

Al curs 2021 -2022 el procés de creació participativa va esdevenir en un resultat amb un format molt divers. Van agafar ‘el poder’ com concepte general a investigar i el resultat va ser 7 obres de Teatre de l’oprimit on representaven escenes de diversos rols de poder de la societat del passat i del present on jugaven amb el llenguatge audiovisual per diversos significats: fer seqüències que simulaven pensaments o records, parts de l’obra que ocorrien en altre lloc, o d’attrezzo i simulació d’escenaris.

Grup 1 – Temàtica: competitivitat masculina

Una peca que volia fer reflexionar sobre les relacions de competitivitat masculina i la tradició històrica de la qual beu, inclús de la més propera, la familiar.

Van combinar relacions de poder i competitives que viuen a l’institut actualment, amb records familiars en format audiovisual. També van fer servir l’audiovisual a manera d’ambientació portant a terme una seqüència a l’institut on interaccionaven amb el que passava a la pantalla.

Grup 2 Bullying

Aquest grup va reconèixer el bullying comuna relació de poder que viuen en el seu entorn més proper, l’institut. Però a més a la seva peca ho van relacionar amb la tradició de la relació de violència entre els homes en aquest sistema patriarcal.

Van utilitzar l’audiovisual per situar als espectadors i espectadores en els salts temporals de l’obra, simulant localitzacions i amb un record on s’explicava la relació de l’abusador amb el seu pare.

Grup 3 Relacions tòxiques

En aquest cas van reproduir una sobre una relació tòxica on les amigues tenien un paper fonamental, que dialogava amb l’audiovisual amb records de la relació i també formen part de l’atrezzo de localitzacions amb les quals interactuaven audiovisualment.

Grup 4 – Diversitat sexual

Aquest grup va reproduir diverses escenes inconnexes en el temps que parlaven dels prejudicis sobre els rols de gènere i les identitats de gènere dissidents. Van fer servir l’audiovisual per crear salts temporals, conversacions passades i novament localitzacions.

Grup 5 Masclisme a la inversa

Aquest grup també va ser una reflexió sobre el gènere, en aquesta ocasió sobre els rols de poder dels homes sobre les dones que s’hi han reproduït al llarg de generacions. Van decidir recrear escenes que invertissin aquests rols de poder: Com seria una societat on els homes son cosificat i menyspreats? Com seria una societat on les dones cobressin més que els homes? Com seria una societat on les dones tinguessin més privilegis que els homes? Van ser algunes de les preguntes que van portar a terme per fer 

INSTITUT PAU CLARIS

ENTREVISTES SOBRE L’EXIL

L’alumnat de 4t d’ESO de  l’IES Pau Claris al curs 2020 -2021 va decidir investigar sobre l’exili. Ho van fer primer visionant curtmetratges i documentals, i treballant la temàtica a classe.

D’aquí van passar a entrevistar persones que havien treballat la temàtica en algun projecte o que havien viscut en primera persona una situació d’exili. 12 subgrups en total van elaborar cadascun un guió previ de l’entrevista audiovisual que li corresponia fer. Van comptar amb la col·laboració de les persones següents per a entrevistar-les:

– Oriol Porta, productor de ‘Francesc Boix, un fotògraf a l’infern’ i director de ‘Hollywood versus Franco’.

Entrevista sobre Francesc Boix, un fotògraf a l’infern’ 

Entrevista sobre ‘Hollywood versus Franco’

– Milanka Ljubojevic, refugiada de la guerra de l’ex-Ioguslàvia que viu a Barcelona des de fa més de 25 anys.

Entrevista 1:

Entrevista 2: 

– Joana Ullod, nascuda l’any 1935 al Poal (Lleida) i testimoni d’infantesa de la Guerra Civil i la postguerra.

– Helena Velaure, néta d’Harmonia Sales Boira i besnéta de Pepeta Boira Calduch, testimonis de la Guerra Civil i de l’exili republicà.

– Rosa Torán, expresidenta de l’Amical de Mauthausen.

– Juan Rodríguez,  professor i investigador de la literatura de l’exili a la Universitat Autònoma de Barcelona. Directiu de la Asociación para el Estudio de los Exilios y las Migraciones Contemporáneas (AEMIC).

– Aitor Fernández, fotògraf documental i professor de l’escola Date Cuena. Director del documental ‘Vencidxs’, sobre les darreres persones supervivents víctimes de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

– Rosa Mari Martínez del Paso, testimoni d’infantesa de la Guerra Civil i la postguerra.

Algunes d’aquestes persones van ser entrevistades per dos subgrups de producció, la qual cosa va permetre aprofundir més en cada personatge, les temàtiques que podia tractar i la diversitat de formats que sorgeixen de mirades particulars, entrecreuant visions i formes d’apropar-se a la mateixa persona i història.

Història en Curt

COTÓ FLUIX

Aquest curtmetratge fet per l’alumnat de 2n d’ESO de l’institut La Sagrera Sant Andreu durant el 2n trimestre del curs 2020 -2021. 

L’alumnat d’aquest centre ha dut a terme un procés de creació audiovisual participativa que li ha permès investigar sobre la memòria històrica recent de Sant Andreu i les realitats socials dels anys 60. Aquesta temàtica va ser escollida en un procés de decisió col·lectiva, on es van identificar diversos temes d’interès de l’alumnat, com ara els processos de migració de l’època, les realitats socials i legals en matèria de gènere, els els costums del barri als anys 60 i la retallada de llibertats que es van viure durant la dictadura, com ara l’ús social del català

Per investigar tots aquests aspectes, a més d’informar-se mitjançant internet, van comptar amb l’associació Amics de la Fabra i Coats, el grup de dones extreballadores de la Fabra i Coats de la mà del programa la  Trama, i alguna visita pel barri com ara la del mateix recinte Fabra i Coats, on desprès gravarien part del curt.

Amb totes aquestes temàtiques sobre la taula i gràcies a un procés de definició col·lectiva, l’alumnat va acabar desenvolupant col·laborativament el guió de l’història, tot compaginant-lo amb la recerca històrica. Es va definir un curt on un matrimoni andalús arriba a Sant Andreu i viu les dificultats de trobar feina com a nouvingut al barri. Finalment troben feina a la fàbrica El Vapor de Fil. Allà la dona s’enamora d’una noia que treballa amb ella i es desenvolupen tota una sèrie d’esdeveniments.

Una vegada definida la història i completat el guió tècnic, els i les alumnes de l’institut La Sagrera van sortir al barri a gravar aquesta emotiva història: al carrer, al recinte Fabra i Coats, a la Fàbrica de Creació, al Versalles. En aquesta gravació, a més, van comptar amb la col·laboració d’una dona (Dolors) del grup d’extreballadores de la Fabra i Coats i recercadores CFA Pegaso del projecte «Allò que els nostres cossos recorden de la Fàbrica de Fils» de la Trama Centre d’Art. L’alumnat també va participar en l’edició del curtmetratge com a resultat final d’aquest procés.

ENTREVISTES EN PROFUNTITAT

MENJADOR SOLIDARI GREGAL

En aquesta entitat van entrevistar a Mercedes Rodríguez Maurin, una de les fundadores del menjador, amb qui van parlar de les necessitats del barri i de l’origen reivindicatiu del menjador.

Després de deu anys de labor solidària, aquest projecte aposta per crear cooperatives que generin llocs de treball per als veïns i veïnes necessitades del barri, per a aconseguir així una transformació real i duradora. 

ASSOCIACIÓ DE DONES AMBAR PRIM

A partir de l’entrevista a Marta Mas i Dora Escobar, l’alumnat va conèixer un projecte que els va cridar l’atenció, en el qual reivindiquen la presència de dones en la nomenclatura dels carrers i places del barri. “7 jardins 7 dones, és un dels tants projectes que duen a terme en l’Associació, per a lluitar per la igualtat de drets i oportunitats de les dones.

ARCHIU HISTÒRICO DEL CAMP DE LA BOTA I LA MINA

En aquesta entrevista  Josep Maria Monferrer, explica als i les alumnes una anècdota de la seva experiència com a docent, que va ser clau per a entendre la importància de l’educació empàtica i mútua. És aquesta manera d’entendre l’educació, la que va donar origen a aquest Arxiu.

SALESIANS SANT JORDI I LA PLATAFORMA D’EDUCACIÓ SOCIAL LA MINA-PES LA MINA

D’aquesta entrevista a Maria Moreno els i les joves posen en valor la labor que fan d’acompanyament i suport als veïns i el seu paper en les diferents lluites socials del barri. Un dels exemples és «Objectiu Venus», que va néixer a demanda dels veïns de l’edifici Venus per a continuar amb la seva lluita judicial, i que va donar molt bons resultats, demostrant que la clau està en el treball col·lectiu i en el suport mutu.

PLATAFORMA D’ENTITATS DEL BARRI DE LA MINA

Carmen Galindo reivindica l’organització veïnal i la importància de les entitats per a aconseguir millores en el barri. Sobretot ressalta la situació de la contaminació i brutícia en el barri, i explica la contínua lluita de la plataforma per la conscienciació en la cura del medi ambient.

SALESIANS SANT JORDI I LA PLATAFORMA D’EDUCACIÓ SOCIAL LA MINA-PES LA MINA

En aquesta entrevista a David Picó, l’alumnat va voler aprofundir en el projecte «Des de la Mina», projecte socioeducatiu clau per a transformar la imatge negativa del barri. 

Als i les joves els va semblar indispensable la tasca d’informar des del barri de la Mina, per a desmentir i donar una imatge real que ajudi a generar en els veïns i veïnes, un sentit d’orgull de pertinença al barri.

AIRENET

Enrique Navarro, vicepresident d’Airenet, va aconseguir transmetre als joves de l’IES Barri Besòs, la imperiosa necessitat d’emprendre una lluita activa i col·lectiva per a revertir la situació de contaminació en el barri.

La complexa tasca de l’entitat i les contínues traves amb les quals es troba, posen en evidència la importància d’aquesta mena d’entitats per a protegir la salut dels veïns i veïnes.

ASSOCIACIÓ DE VEINS I VEINS MARESME

José Manuel López ha explicat als joves l’origen de l’Associació de veïns i veïnes. Els alumnes han comprès que van ser les lluites i l’organització veïnal les que van aconseguir tenir els serveis i instal·lacions necessàries per a la vida de barri que hi ha actualment al Besòs.

ASSOCIACIÓ DE VEINS I VEINES MARESME

En aquesta entrevista a Joan Maria Soler, de la mateixa entitat, l’alumnat va voler aprofundir en la problemàtica de la contaminació per Amiant al barri, que molts dels joves no coneixien.

Acabar amb l’amiant present en els edificis del barri, és una altra de les tantes lluites empreses per aquesta Associació per a aconseguir el barri que totes les persones del Besòs es mereixen.

Plataforma d’Entitats i Veïns de La Mina

Creada l’any 1997 amb l’objectiu de millorar la dignitat i qualitat de vida del barri de la Mina, potenciar la participació i col·laboració dels i les representants de cada entitat i les persones que treballen en els serveis del barri que ho sol·licitin, així com també de tots aquells veïns i veïnes -a nivell individual- que ho desitgin. 

Salesians Sant Jordi – PES La Mina

L’entitat Salesians Sant Jordi i la Plataforma d’Educació Social La Mina (PES La Mina), pertanyen a la congregació religiosa dels Salesians. Porten 8 projectes en funcionament que atenen a les necessitats dels col·lectius i a les persones a nivell individual.

D’entre els projectes d’acompanyament que es desenvolupen, destaquen els següents:

  • Centre obert: espai socioeducatiu per a nens i nenes i joves de 6 a 17 anys. (70 persones)
  • Projecte materno infantil: dirigit a mares i nadons de 0 a 3 anys. Normalment són mares que són mares per primera vegada. Se les acompanya en l’alimentació del nen o la nena, en la higiene, i en la situació de ser mare, entre altres. (10 mares amb 10 nadons)
  • UEC (Unitats d’Escolarització Compartida): espai d’atenció educativa dirigida a aquelles persones amb necessitats educatives especials derivades de l’inadaptació escolar. (12 persones)
  • Aules d’estudi: atenció a nens i nenes de 6 a 18 anys. Acompanyament escolar i reforç educatiu. Treballen el que es fa a l’escola, però de diferents maneres i projectes. (41 persones)
  • SAF (Servei d’Atenció Familiar): oferta de tallers amb les famílies que formen part del PES per a treballar i millorar diversos conflictes dins del nucli familiar. 
  • Acompanyament a joves majors de 16 anys.
  • Punt Òmnia: punt d’alfabetització digital on es fan tallers i formacions que compta amb un espai obert per aprendre i fer ús de les TIC. (Grups tancats i també atenció individualitzada, entre 10-20 persones)
  • Desde La mina: projecte d’educomunicació i dinamització comunitària amb l’objectiu d’oferir una altra visió del barri de La Mina. Els mitjans de comunicació ofereixen una mirada molt concreta del barri que normalment està carregada d’estereotips i de prejudicis. Intenta explicar les temàtiques del barri que aborden els mitjans des del propi punt de vista, des de dins del barri. Dues persones dinamitzen el projecte i està obert a la participació de la gent (enviar articles per publicar, proposta de temes, suport de redacció, etc.). És la pròpia comunitat qui crea contingut i ajuda a transformar una mica aquesta imatge del barri de La Mina. N’és un exemple “Cartografies sensibles”, que són descobertes pel barri, passejades on conviden a persones perquè coneguin la comunitat.

Desde La Mina

Projecte d’educomunicació i dinamització comunitària

1- David Picó, un dels seus creadors, ens explica els orígens d’aquest projecte a partir de les preguntes fetes per part de l’alumnat de 3r d’ESO de l’INS Barri Besòs.

2- La Maria i l’Adri de la PES La Mina ens donen una mica més d’informació sobre les diverses activitats que duen a terme en el marc del projecte Desde La Mina.

3- El projecte Desde la Mina busca que sigui la mateixa comunitat del barri la que generi el contingut per al web i així s’ajudi a transformar la imatge de La Mina com a barri.

Airenet

Enrique Navarro, vicepresident de Airenet, presenta la Coordinadora

“En Airenet están incluidas 20 entidades, organismos y asociaciones de los municipios de Barcelona, Sant Adriá del Besòs y Badalona, es decir, todo lo que es el frente marítimo del litoral”

“La contaminación atmosférica que produce la chimenea de Tersa, de la incineradora, no solamente afecta a los ciudadanos de proximidad sino que puede llegar a un radio de afectación de 50 kms en torno a la incineradora.”

“Nuestro objetivo como coordinadora es el cierre de la incineradora Tersa, no el traslado de este problema a otro sitio. Para que el cierre se produzca, todos los residuos domésticos e industriales que generamos a diario hemos de reducirlos, principalmente plásticos.”

La plataforma de veïns Airenet denuncia a la incineradora de Sant Adrià de Besòs Notícia de TV3

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/la-plataforma-de-veins-aire-net-denuncia-la-incineradora-de-sant-adria-de-besos/video/5736646/

“En estos momentos, casi el 90% de la basura que llega al ecoparque, donde deberían separarse para su reciclaje, va directamente a quemar, porque no es reciclable”

“Mientras no intentemos reducir nuestros residuos, la incineradora seguirá trabajando, porque tienen la excusa perfecta. La incineradora Tersa tiene una autorización medioambiental que le permite quemar cada año 368 mil toneladas de basura”

Missatge final d’Enrique Navarro para els i les joves

Arxiu Històric de La Mina

“Antes todo el barrio eran barracas”

“No existe un solo barrio de La mina, son cuatro, y cuatro construcciones urbanísticas absolutamente diferentes”

Josep Maria Montferrer ens explica les creació de muralles invisibles de La Mina per a dividir a la població

«Antes había cuatro escuelas enormes, porque había muchísima natalidad. Ahora ha bajado mucho y por eso ahora hay una sola escuela.»

Implementació d’un projecte d’alfabetització de joves i adults al barri de La Mina

“En el barrio hay solo una radio, que es Radio La Mina, y es nuestra, la creamos los vecinos y emite todos los días”

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar